إجمالي مرات مشاهدة الصفحة

الاثنين، 20 ديسمبر 2010

Introducción sobre la tolerancia en poesía marroquí



Introducción sobre la tolerancia en poesía marroquí


Señoras, señores y señoritas, un cordial saludo de mi parte.

En este momento, me siento feliz de estar aquí en granada. También, me siento elogiado al encontrarme entre eminentes profesores y profesoras .Debo dar mis sinceres gracias a todos y a todas que me han alentado: Debo dar mis gracias principalmente a la fundación Euro árabe que mi ha acordado esta cátedra. Esta fundación que me empujó a aprender el idioma español. , y después de cuatro meses de aprendizaje, puedo decir que muchas cosas cambiaron en mi vida, sobre todo mis lecturas.
Profesores et profesoras, estimada asistentes
Mi trabajo se divide en dos partes:
La primera parte gira en torno de un fenómeno importante en nuestra vida y en nuestro discurso literario y poético. Esto nos llevó a leer y escuchar lo que dicen algunos Poetas de Marruecos de las ciudades andaluzas como Granada, Córdoba, Sevilla y Toledo.
La segunda parte es la traducción de poemas de Marroquies, que desarrollaron este tema en tres idiomas: Español, Inglés y francés.
El objetivo de nuestro trabajo es presentar la poesía árabe cuyo fin es el patrimonio andaluz y transmitirla a los lectores desde del otro lado del Mediterráneo como espacio que se concibe por los intelectuales como un mar de paz, tolerancia y progreso.
Debemos decir que los poetas citados están fascinados por las ciudades de Andalucía. Citamos los poetas Mohammed Sebbagh, Mohammed Serghini, Abdelkrim Tabbal, Mohammed Maimouni, Ahmed Tribeq y Abderrahmane Bouali, quienes escribieron sobre algunas ciudades andaluzas, como Córdoba, Sevilla, Granada, y que cantaron también a Toledo. El afán de estos poetas por mostrar su profundo amor hacia Andalucía y las ciudades españolas pone de manifiesto la tolerancia que hay en la poesía árabe y marroquí con respecto a otras civilizaciones, incluyendo la civilización occidental.
Aprovecho esta ocasión para dar las gracias a la Fundación Euro árabe de Altos Estudios que me permitió redactar este trabajo en Granada durante los tres meses que duró mi estancia.
Doy también mis sinceros agradecimientos al Consejo Académico de la Fundación Euro árabe, a la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, al profesor Juan Montabes Pereira, ex Secretario Ejecutivo de la Fundación Euro árabe de Altos Estudios y a la profesora Pilar Aranda Ramírez, la nueva Secretaria Ejecutiva de la Fundación Euro árabe, al profesor Miguel Gómez Oliver –Vicerrector de Extensión Universitaria y Cooperación al Desarrollo de la Universidad de Granada, a la profesora Sultana Wahnon Bensusan –Catedrática de Teoría de la Literatura y Literatura Contemporánea de la Universidad de Granada-, al profesor Jesús Conde Ayala –Doctor y profesor titular de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Granada, al profesor Carlos de Cueto Nogueras –Vicesecretario Académico de la Fundación Euro árabe de Altos Estudios-, al profesora Maria Isabel Lázaro Duran – Directora del Departamento de Estudios Semíticos de la Universidad de Granada-, y al profesora Maria Ángeles Navarro –Directora de la Cátedra Al-Babtain de Estudios Árabes -.
Doy mis gracias también a todo el equipo que forma parte de esta maravillosa fundación, y a todos aquellos que me han alentado a terminar este trabajo, especialmente a los profesores Juan Marsá Fuentes, Carmen Zavala, y mi hija Loubna Bouali.
Y al final doy mis gracias al profesor Rafael Ortega por la revisión de la traducción.

Abderrahmane Bouali

Profesor de semiótica
Universidad Mohammed I

الجمعة، 17 ديسمبر 2010

La editorial de la UGR publica "Poemas Marroquíes y Al-andalus"

La editorial de la UGR publica "Poemas Marroquíes y Al-andalus", con traducción de Bouali Abderrahmane

Universidad de Granada
"Poemas Marroquíes y Al-andalus", es el título del libro de versos, seleccionados y traducidos por el profesor marroquí Bouali Abderrahmane, que edita la UGR en colaboración con la Fundación Euroárabe y la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID).
El poemario se edita en colaboración con la Fundación Euroárabe y la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo.
Este poemario es el fruto de la Cátedra Euroárabe de Artes y Culturas creada por la Fundación Euroárabe con el patrocinio de la agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID). 
Con este trabajo, basado en una lectura de la poesía árabe en Marruecos cuyo contenido se refiere al patrimonio de Andalucía, se pretende evidenciar que las dos civilizaciones que conviven en el Mediterráneo han sido culturas de paz, tolerancia y armonía. Además de analizar los poemas que valoran el patrimonio andaluz, el proyecto incluía la traducción de los poemas al español con el objetivo de difundir la poesía árabe y permitir el acceso a sus contenidos y dimensiones por parte de lectores de la otra orilla del Mediterráneo, este espacio que se concibe por parte de los intelectuales como un mar de paz, de tolerancia y de progreso.

El traductor de este poemario, Bouali Abderrahmane, es marroquí, profesor de semiótica, crítica y novela árabe, y director del grupo de investigación sobre literatura magrebí en la Universidad Mohamed I de Oujda.
En el volumen se recopilan poemas de los poetas Mohammed Sebbagh, Mohammed Serghini, Abdelkrim Tabbal, Mohammed Maimouni, Ahmed Tribeq y Abderrahmane Bouali, que en su fascinación por España escribieron sobre algunas ciudades andaluzas, como Córdoba, Sevilla, Granada, y que cantaron también a Toledo.
El afán de estos poetas por mostrar su profundo amor hacia Andalucía y la ciudad castellana de Toledo pone de manifiesto la tolerancia que se revela en las poesías árabe y marroquí con respecto a otras civilizaciones, incluyendo la civilización occidental.
15/4/2009


الخميس، 16 ديسمبر 2010

مساهمة في ندوة جامعة "رين" الفرنسية


مساهمة في ندوة جامعة "رين" الفرنسية حول موضوع le paratexte

Dr. Abderrahmane Bouali a partcipé dans le colloque de l’universté de Rennes 2  sur "le paratexte". Son intervention a concerné "le discours préfacial de Ali louati à la traduction de la poésie de Saint John Perse"Le colloque a rassemblé plusieurs chercheurs universitaires de France  et du Maroc et de la tunisie 

Le poète Abderrahmane Bouali est invité au colloque sur - Beyrouth

Le poète Abderrahmane Bouali est invité au colloque sur - Beyrouth capitale mondiale du livre 2009 -
26/04/2009

Le poète Abderrahmane Bouali est invité au colloque sur « Beyrouth capitale mondiale du livre 2009 » Le directeur général de l'Unesco, Koïchiro Matsuura, a annoncé la nomination de Beyrouth comme capitale mondiale du livre 2009. Le comité de sélection de la Capitale mondiale du livre a nommé Beyrouth (Liban) comme représentante pour l'année 2009 parmi 4 candidats en lice. La ville libanaise aurait proposé le meilleur programme de promotion du livre organisé dans la période annuelle située entre deux célébrations de la Journée mondiale du livre et du droit d'auteur (le 23 avril). Beyrouth a remporté la partie sur Bangkok (Thaïlande), Le Cap (Afrique du Sud) et Kazan (Russie) « pour son implication en matière de diversité culturelle, de dialogue et de tolérance ainsi que pour la variété et le caractère dynamique de son programme » annonçait l'Unesco dans un communiqué le 6 juillet. Dans ce cadre le poète et professeur à l’université d’Oujda est invité pour donner une conférence sur l’image de Beyrouth durant la guerre civile dans la poésie marocaine, notamment chez Hassan Lamrani, Abdelati Jwahri, Abdellah rajea et autres….. Le poète sera reçu à Beyrouth à partir du 27 Avril 2009. Il donnera des conférences pour les étudiants de l’université libanaise.

الأربعاء، 15 ديسمبر 2010

النص الشعري عند عبد الرحمن بوعلي: من الذات إلى الواقع





النص الشعري عند عبد الرحمن بوعلي: من الذات إلى الواقع 
محمد دخيسي
حين نكون أمام تكريم لشاعر معين، نحتار أول الأمر في الكيفية التي نصل بها إلى إلمام كلي وسريع لإنتاجه الشعري. وإن كنا شغوفين بملامسة النص الشعري،
فذلك يخضع لسلطة اللحظة الإبداعية من جهة ولحظة التقبل من ناحية اخرى. إذ تثبُت العلاقة الثنائية بين النتيجتين.
سؤال الاهتمام بشعر شاعر تمتنع معه الدراسة إن كان الغرض الوقوف عند نواح محددة ، والسعي وراء التشظي المنوع للدلالات، ومن هذا المنطلق ارتأيت أن أقف عند نموذج لشعر عبد الرحمن بوعلي من خلال "ديوان المغرب الشرقي" الجزء الأول الذي صدر عن كلية الآداب والعلوم الإنسانية بوجدة. يعود هذا الاختيار أولا إلى محاولة الوصول إلى خصوصية الشاعر على مستوى التعامل الحر مع النص الشعري، ومن جهة التمرس المستمر في حمل التجربة الشعرية من الخاص إلى العام إلى عمومية التمثيل الشعري. أو لنقل من الذاتي إلى الموضوعي مرورا  بالواقع الذاتي المشترك.
إن التنقل بين هذه االعناصر شكل في نظرنا نقطة التميز في شعر عبد الرحمن بوعلي، وما امتثاله للتنبؤ الذاتي عن الأحوال الشخصية والعامة سوى دليل على هذا المستوى من التجريب.
لا يقدم النص كل معناه كما قال الدكتور محمد مفتاح، كما أن القصيدة جزء من تجربة الشاعر،  ومداومته على الممارسة الإبداعية والتنظيرية. من هذا المنطلق سوف نشتغل على قصيدة رأينا فيها نوعا من التاكامل على مستوى التخلص من الذاتية ومناجاة الوقائع في صورة تشكيلية موحدة. القصيدة بعنوان (مرثية لمجنون سيناء) كتبت سنة 1986 .
إن النص ذاته لا تكتمل رؤاه عند الدلالات التي تثبت بين سطوره، لذلك فالتحول من المقال إلى المحال سمة في الشعر المعاصر، وقد كان لسلطة الرثاء دور في إبراز ناحيتين أساسيتين في النص:
أولاهما: ملاءمة النص للحالة التي يمكن أن تمثل ذات الشاعر، يقول :
هو البحر أيقظ فيك الرصاص
قصيدتنا لا تجيء وأحزاننا لا تجيء ( ص 111)
ثانيهما: ارتباط النص بالمتغيرات الموضوعية المتعلقة بالتحولات السياسية من جهة، والتطور الإبداعي من ناحيتة أخرى، إذ تم التداخل بين ذاتين: ذات الشاعر عبد الرحمن بوعلي ، وذات الشهيد سليمان خاطر، وأصبح النشيد نجوى يخاطب بها المبدع ذات الآخر ليقول معه:
وإني رأيتك في المنام
رأيت قبور الذين قضوا نحبهم،
ورأيت مرايا المكسرة والحطام
وطائرة تقذفنا من بعيد( ص 115)
من هنا كان سير العملية الإبداعيةمتوافق والشكل الحياتي حيال الوقائع والتطورات. كما أن الإنتاج الشعري واكب السيرورة و الصيرورة العربية، في بعديها الزماني والمكاني، وقد حاول الشاعر عبد الرحمن بوعلي أن يوقظ الهمم الشعورية بتبني موقف المستفز لركود الحالة والأحوال، يقول:
أشير إلى غيمة في السماء
أشير إلى الأرض والشمس والأقحوان
فيأتي الصدى من هناك،
لماذا تباع الوجوه ؟ تباع المرايا ؟ ( ص- 114)
فيتحول الشاعر من دور المحفز إلى دور المسائل والمتسائل. لهذا عقدنا الصلة منذ البداية مع هذا النص باعتبارة صورة مجسمة للذات والواقع على طاولة المفاوضات. كما أن العلاقة بالآخر لم تنهج سمة المثول البعيد والمتراخي ، بقدر  ما ركزت على الاهتمام بالتنديد والشجب بالممارسات اللاإنسانية التي أودت بدم الفقراء والمساكين، لأن حداده طويل والشهداء لا زالوا في تلك الفترة الزمنية وفي كل الأزمنة العربية، يقول:
وإني أقيم الحداد على شرفات بينك: "إتيس"
وأعلم أن حدادي طويل … طويل
فيا أيها الياسمين تقدم،
وياأيها الأرخبيل تقدم،
ويا أيها المستحيل تقدم، ويا أيها العربي الجميل … تقدم،
فكل البلاد امتداد لهذا الزيف، الجميل.( ص- 119)
إن تعامل الشاعر عبد الرحمن بوعلي مع هذه الواقعة الحزينة، كان منطلقه الأساس هو الذات الشاعرة، لذلك استساغ الأبعاد الثلاثية السالفة الذكر ( الذات ، الذات المشتركة ، والواقع ) كما أن المنتدى الفكري الذي أصدر به مناجاته لم يخل من التقنيات الشكلية ذات السمات الفنية، من مناجاة الآخر ( الشهيد) إلى الحديث عن سلطة الواقع .
لذلك يمكن أن تكون صورة سليمان خاطر هي صورة العربي المتشرد في حياته والشهيد في نهاية مطافه،  والتساؤل يصبح مباحا حول جدوى البكاء على الأطلال ما دام  الواقع العربي مترهلا ، فيتساءل:
لماذا العواصم أخفت يديها وأعلت زوايا الظلام ؟
لماذا يبيع المسافر أحزانه ثم يخفي على صدره حشرجات الأماني.. ( ص- 114)
ذ- محمد دخيسي أبو اسامة

Poèmes choisis par A.Laabi

Poèmes choisis

Né en 1954 à Ahfir. Il enseigne à la faculté des lettres d’Oujda. Acteur dynamique de la scène culturelle dans l’Oriental. Il est notamment rédacteur en chef de la revue Dhifaf (Rives).Il est aussi l’auteur de plusieurs essais critiques, notamment sur le roman. A la différence de beaucoup de poètes théoriciens ou tenté par la théorie, Abderrahmane Bouali a pris le parti d’une écriture se nourrissant du quotidien, de l’intime et de l’histoire immédiate. Si l’indignation affleure chez lui, elle se manifeste souvent par le biais d’une ironie à double fond. C’est par l’absurde qu’il combat l’absurde. Il contrecarre l’horreur avec dépouillement. Et même en s’engageant sur les sentiers de l’amour, il se garde de l’exubérance. C’est par le détachement vigilant qu’Abderrahmane Bouali assure réellement sa présence.

EMBARAS
Comment puis-je ranger ses papiers dans l’obscurité?
Comment puis-je éventer ses secrets
Alors que les lettres de l’exil
Se sont incrustées entre nous,
Comment puis-je raffermir ses pas
Alors qu’elle s’est endormie?

DEBUT
Nous devons émigrer,mon ami
Nous devons suspendre nos joies
A ce vieux mur
Nous devons prier, prier
Puis ingurgiter nos peines
D’une seule traite.

RECREATION
Rendons-nous nos rêves assidus
Ou coupons-nous simplement nos ongles?
Peut-être ne faisons-nous
Que retourner aux arbres de la famille.

Histoires sur la ville des brumes

Histoires sur la ville des brumes

J’entre à toi, O ville de brume
Entre le jaunissement…
J’entre à toi et dans ma voix
Un ton de tristesse, un second amour, et un troisième de plainte.
Et mon passé sourit:
Oh! Mon passé triste!
Comme tu es loin malgré le chagrin qui s’expose sur les caves,
Oh! Mon passé triste!
Et Aujourd’hui voyage le cœur des chères et des intimes;
Il voyage sur les tombes.. les maisons et la brume blanche
Et leur cœur blanc rangé par les malheurs
Et nous, nous voyageons très loin et dans les yeux
Réside la haine,
Et nous, nous voyageons très loin et dans le cœur
Meurent les contes du grand-père sur la mer et les plages,
Et fleurissent les figuiers.. les oliviers et les grenadiers.
Et nous, nous voyageons très loin et dans le crâne
Une chanson qui grandit parfois,
Et que le serpent mange quelque fois.
Ah! O! années d’indigence et de tyrannie
Ah! Combien on s’est habitué à toi, O! années d’indigence et de tyrannie?
Combien nos yeux te désirent.
O! ports anciens.
Et dans les yeux des enfants
S’implantent des milliers d’années.
Et on entre à toi, O ville de brume
Pour qu’apparaisse le soleil de nouveau
Pour qu’on sache que le soleil est exilé au temps de la tyrannie
Et por qu’on sache que les gouttes de larmes s’alourdissent par l’oublie
Au temps ou fleurissent nos foies
Et fleurissent les chagrins.

Extrait du poème intitulé:
Histoire sur la ville de brume
Recueil: voyages à travers la patrie (1977).

تحولات يوسف المغربي

تحولات يوسف المغربي
وجاء إخوة يوسف فدخلوا عليه فعرفهم وهم له منكرون.  
قرآن كريم
الظهر إلى الحائط والرصاصة تنتظر. ليس في ظهرك إلا وشم الإسمنت العربي.     
سعدي يوسف
ماذا نسينا في المرآة، ماذا ألقينا في المرآة؟
عباس بيضون
 
1
 
في مملكة الوقتِ
تأخذني الريحُ
على كتفيها…
وتتوجني ملكا
يحلم بالكلمات،
في مملكة الوقتِ
تحملني الريحُ
على كتفيها،
فأرى مدنا فارغةً
وأرى صورا
وقرى ضائعة ولغات،
وأرى وطني
يهجره الأحباب
ويسكنه البؤساء،
وأرى كفني
وعليه تصاوير
وعظام ورفات،
وأرى لغتي
تعبرني لاهبةً:
- أأنا المفتون بوقتي
والمرميُّ
على قارعة الأحبار
وأقبية الماضي؟
أأنا الموعود
برائحة الجنة والموتى؟
أأنا سيزيف المخبول؟
أأنا القاتل … 
والمقتول؟
 
2
في مملكة الوقت،
يتربّصُ بي ظلٌّ
لا أبصره
إلا حين أنام،
يتربص بي صوتٌ
يأتيني من خلل الكون
التافه والملعون:
- أولم تؤمن؟
أو لم تؤمن
يا هذا الحفارُ
بأن الأرض بدايتها طينٌ
ونهايتها طين؟
أولم تؤمن
أن سفينة نوح لم تغرق
في بحر مائج؟
أولم تؤمن
أن مدينتنا
ماتت قبل قيامة
هذا العصر المأفون؟
أولم تدخل
في زمن التيه..
وفي زمن الريح…
وفي أوراق كتابي؟
 
3
يتسلل صوتي
من نرجسة
أو من شجر الدفلى
ويرجُّ كياني:
أنا يوسفُ يا أبتِ
وهم ُ الإخوة باعوني
برغيفٍ
ما علموا
أن الحكمة زادي،
ما علموا..
أن الحكمة
بابٌ لا يدخلهُ
إلا من أوتي
قلبا من حجرِ
أو صلصال،
ما علموا
 أن طقوس الروحِ
تموتُ
إذا انتحلت لغة أخرى
غير لغاتي.
 
4
في مملكة الوقت،
لم يبق لنا
هذا الزمن الأخرسُ
غير النوحِ
وغير الموتى،
لم يبق لنا
غير رقابٍ
أخطأها السيافُ
وغير طيوف الروعِ
وأضغاثِ الأحلام،
لم يبق لنا هذا الزمن الفجُّ
سوى النومِ الهادىْ
تحت ظلال الذكرى،
لم يبق لنا
غير رفاتِ الريحِ
ورائحة الموتى،
لم يبق لنا
غير نعال الماعزِ
نصنعها للأقدام،
لم يبق لنا
غير الصوتِ المبحوحِ
يتلبّسنا في هذي الريحِ
ويهزمنا
إن نحن خرجنا
عن طاعة من لا نهوى،
لم يبق لنا
هذا الزمنُ الأخرسُ
غيرَ البحر الواقفِ
فوق صوانِ الوقت.
 
 
5                  
ممن يستنكفُ
هذا البحر الأجَاجُ
وهذي الريحُ الوثابةُ
في الأحراش؟
ممن يستنكفُ
هذا الوقتُ الذاهب
نحو مرامي التيهِ؟
وممن تضحك هذي الموجاتُ
وهذي الأرضُ الخفّاقةُ كالريح؟
وفي أيّ الأرض ستودعُ
يا صاحبَ رحلي؟
وأيُّ الآفاق ستخذلنا،
بل أيّ الراحاتِ
ستستقبلنا
في هذي الأرض؟
 
 
6
زمنٌ هذا
أم زبدٌ
أم حجراتٌ؟!
مدنٌ هذي
أم مقصلةٌ
أم شرفاتّ؟!
قمرٌ هذا
أم أطيافٌ
سلبتنا كلَّ مباهجنا،
ورمتنا في خطوات الريح؟!
أزمانٌ هذا
حطّ على أرضٍ حبلى،
أم سحبٌ تهتفُ للموتِ
وتدني أعماراً
من سرّتها يا صاحبَ رحلي؟
أم وصلات من أغنيةٍ
يتربّصها الموتُ
وتفجأها الريحُ
وتخفيها الرايات؟
 
7
مدنٌ
سلبتنا التقوى
والنجوى،
سلبتنا
حتى الزمن الضائع
والكلمات،
مدنٌ تمشي
وعلى جثتها
يصحو القحطُ
وتخبو الرايات،
مدنٌ
تمرح في الأرضِ،
وعلى جثتها
يقبع نسلٌ
تصنعه الكلمات،
في صحراء الربع الخالي،
وفي صحراء البحر الميّت
وجبال الأطلس ِ
والأوراس.
 
8
فيا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ
ومن رائحة الطين
ومن ألواح الموتى.
يا هذا الطالعُ
من أجراس الأقواس
ارفع يدك اليمنى
ارفع رأسك
وانسج
من هذا الوقتِ زمانا
ترفعه
في زمن الخيبات.
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ
ومن أروقة الريح
الماكرة الهوجاء،
مارس لغة الأضدادِ
وحوّل سفر التكوين
إلى سِفر الحكمة والتنويرِ،
فالأرضُ خرابٌ
والطوفانُ الأبلجُ آتٍ
ومناديلُ الأحبابِ توارت
خلف شبابيك حديدٍ
تثقلها أقفالُ
وتكايا وعظات.
 
9
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقت
كن
كيف تكون،
وتذكّر
ما كنتَ
وما سوف تكون:
لقلاقا
تجذبه الأسماكُ إليها،
أو بلشونا
تدعوه الأرضُ
إلى حجرٍ فيها،
أو تمساحا
يأخذ شكل الموت.
يا هذا الطالعُ
كن كيف تكون.
 
10
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ
ومن رائحة الطينِ
اخرج من صمتك
في جنح الليل
وفي غبش الفجر،
واقطف بيديك
تعاويذا ومرايا،
وتربّص بالوقت
إذا الريحُ انتبذت
فيك مكانا،
وتمسّك بالجدعِ الضّاربِ
في الأرضِ الموصولةِ بالأحقاب،
وارفع رأسك
لا تخفضها
حتى لو وضعوا العرش
أمامك
أو نثروا الورد،
أو وضعوا الحكمة
بين يديك
أو رفعوالك أعلاما.
 
11
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ
ومن رائحة الطينِ
ومن ألواح الموتى،
هل تكفيك بلاد
نسيت وحشتها
في هذا الزمن الفجّ؟
هل تكفيك مينيرفا المجنونةُ
إذ تخطو خطوتها الأولى
نحو الحكمة والصمت؟
وهل يكفيك
هوراسُ المخبولُ
وسقراطُ الأخرس؟
هل يكفيك دمي،
هذا المنشور
على حبل غسيلٍ؟
وهل تكفيك حروفٌ
كتبت بمدادٍ ممهورٍ؟
وهل يكفيك المتنبي
التّائهُ في ملكوت الناس؟
وهل يكفيك جريرٌ
والجاحظُ
والأخفش؟
 
12
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقت.
لا شيءَ يسليك الآن
ولا شيء ترى
في جهة القلبِ
سوى طوفانٍ
سيجيءُ،
ولا شيءَ
يؤصل فيك الفرحةَ
غيرَ نواح الروحِ الثكلى.
فبأيّ الأرضِ ستدفنُ
يا مالك أسرار اللغة الأولى؟
وأيَّ الأكفان ستختارُ؟
وهل في مدنِ الريحِ
على أوتار القلبِ
ستغدو حجرا
أو ذكرى
لمن انهاروا؟
 
13
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ،
هب أن أمامك أعداءً
هب أن البحر وراءك
صار مدادا،
هب أن الأحجار
تهاوت
فوق رصيف العمرِ،
هب أن مدينتا
لم تنشأ من عدمِ
وأن الشيطان تدخّلَ
في لغة التّأسيسِ
وأسرى بقصيدتهِ
نحو مهاوي من تهوى،
وأن حقول القمحِ
تعالت
فوق رؤوس الحمقى،
وأن نعاج الأمةِ
قد وجدت من يأويها،
وأن رياح الشرق تماهت،
أمن الحكمة
أن نصفق هذا الباب
ونمضي.
أمن الحكمة
أن نصفق هذا الباب
ونمضي؟
 
14
أمن الحكمة
أن نصفق هذا القلب ونمضي؟
أمن الحكمة أن نبقى
في مقبرة الوقتِ خطايا،
مبتهجين بما كنّا
وبما سوف نكون؟
أمن الحكمة
أن ننسى كلماتلم نكتبها،
أمن الحكمة
أن يسقط هذا الصقرُ
وتعلو الأعلامُ السوداء،
على شرفات القلب،
يا هذا الطالعُ
من أبراج الوقتِ
ومن رائحة الطين
ومن ألواح الموتى،
أمن الحكمةِ أن نمضي
نحو الأرض الخرساء،
وأن نكتبَ
ما لم تكتبه الكلمات،
أمن الحكمة أن ننسج
من أوراق الغيم مرايا،
وأن نصلح
ما أفسده الدهرُ
وما لم يصلحهُ العطّارُ.
 
15
أمن الحكمة
أن تصفق هذا القلب
وتمضي؟
أمن الحكمة
أن تسمل عين ميدوزا،
أمن الحكمةِ
أن تخفي كلماتِ التقوى
ونبوءة كاسندرا؟
أمن الحكمة أن تبكي وحدك
في الكلمات،
أمن الحكمة أن تصفق
هذا القلب وتمضي؟
 
16
لك أن تبقى
في رحِم الأرضِ الثكلى
لك أن تبقى في هذا الجبّ
الغارق في الأرض،
لك أن تصرخ:
آهٍ …
ما أبلغ هذا الصمتَ
وما أبهى الصورةَ
يا يوسفُ في المرآة،
آهٍ …
ما أوسعَ هذا الجبَّ
وما أقسى عيشَك
يا يوسفُ..
بين ذويك…
 
دجنبر 1995
وجدة / المغرب - صلالة/ سلطنة عمان